Testimoni de l’ENJH celebrat a
Múrcia el primer cap de setmana
d’octubre de dos mil setze
Única. Amb aquest adjectiu sovint descrivim l’experiència de Lourdes. I la
considerem com a única perquè hi convergeixen una sèrie de factors que fan que
sigui així. Factors com l’alegria, l’amistat, l’amor, l’esforç, la dedicació,
l’entrega, la companyonia, la recompensa inesperada i immerescuda, però alhora
tant i tant gratificant, etc. fan que viure l’hospitalitat a Lourdes sigui molt
i molt especial.
Però, què passaria si ens quedéssim tots aquests dons, aquestes joies per a
nosaltres mateixos? Ser hospitalari implica entregar-se, donar-ho tot i en aquest
sentit no hi cap l’egoisme i, per tant, no podem tancar tot allò que ens aporta
com si fos únicament nostre perquè si ho féssim trairíem l’esperit de Lourdes.
Així, doncs, el que toca fer amb tot allò positiu que ens aporta Lourdes és
exterioritzar-ho, compartir-ho perquè els altres també en puguin ser partícips
i, alhora, el coneixement, la fe, la voluntat i l’amor d’un mateix puguin
créixer i enfortir-se. 
Tenim un primer estadi de compartició en l’entorn immediat, en els que
coneixem i amb els quals compartim coses, però no seria també positiu
compartir-ho amb algú que és lluny, que té poc a veure amb nosaltres i que
(gairebé) no coneixem? És en aquest moment quan té sentit participar en
l’Encuentro Nacional de Jóvenes Hospitalarios (ENJH), una trobada
d’hospitalaris jóvens i no tan jóvens que se celebra cada any en alguna ciutat
diferent de l’estat espanyol. 
Enguany hem participat en l’ENJH que s’ha celebrat a Múrcia durant el
primer cap de setmana d’octubre i ha sigut una oportunitat per compartir la
nostra vivència amb altres persones que com nosaltres dediquen un temps a entregar-se
a qui els necessita. Durant els dos dies i mig que ha durat la trobada hem
pogut conèixer la ciutat de Múrcia i gaudir de la gastronomia típica de la
zona, hem mostrat a la societat qui som i què fem, hem resat, especialment pels
malalts, per les famílies, pels pelegrins i pels hospitalaris, i hem pogut
gaudir de l’adoració del Santíssim, hem après sobre la misericòrdia i l’amor de
Déu gràcies a les dinàmiques i la catequesi que se’ns va impartir des de
l’hospitalitat i la diòcesi murcianes, ens hem trobat amb companys que des
d’altres pobles i ciutats viuen l’hospitalitat i hem conegut les experiències
personals, les tradicions i les motivacions que els porten any rere any a
viatjar fins al Pirineu occità per servir, per entregar-se, per fer-se petit
davant de la magnificència de l’amor sempre present en aquell racó de món. Al
mateix temps, trobar-nos ens ha permès conèixer altres realitats i experiències
hospitalàries que, indubtablement, ens ajudaran en el creixement i la millora personals
i també del desenvolupament del grup jove de l’hospitalitat tarragonina.
A Múrcia ens hem sentit acollits com si fóssim a casa nostra, tractats com
a germans i acompanyats en tot moment, realment ens hem sentit part de “l’hospitalitat
cartagenera”. I passada la trobada de
Múrcia només ens queda desitjar poder assistir l’any vinent a la Rioja, perquè
participar d’aquestes trobades suposa conèixer, compartir, créixer, aprendre i
ensenyar, donar el que tens i saps i rebre de persones de totes les edats que
viuen a centenars de quilòmetres, pensen de manera similar o diferent, estudien
una gran diversitat de coneixements, actuen i es relacionen de maneres molt
diverses que poden convergir o divergir de la pròpia, però que s’entreguen als
malats per amor a l’altre i per amor al Pare i a la Mare.
Maria Herrera i Brulles. Jove de l’hospitalitat
de Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada