18 de desembre, Trobada de Nadal 2016

La Comunitat Parroquial de Crist Rei, de l'Arxiprestat de Reus, acollí a Missa Major els membres de l'Hospitalitat que ens aplegàrem per celebrar la proximitat del Nadal. Presidí la celebració el rector de la Parròquia,, Mn. Rafel Serra, que en vàries ocasions ha pelegrinat a Lourdes amb l'Hospitalitat.
Ens hi trobàrem una seixantena d'Hospitalaris i després dinàrem al Restaurant Rofes al centre de la ciutat.

Malgrat ser pocs, l'estona fou agradable i gaudirem dela companyia mútua, tot celebrant amb joia la proximitat del Nadal.

Recés d'Advent. 27 de novembre 2016.

En temps d'Advent l'Hospitalitat ha organitzat una vesprada de recés en la qual Mn. Joaquim Gras ens feu una reflexió sobre la Misericòrdia de Déu a partir de l'Evangeli de Sant Mateu. Erem pocs, quasi bé una vintena, pero gaudirem de les reflexions de Mn. Joaquim, de la companyia i conversa mútua i compartirem una estona de berenar plegats.

ENJH MÚRCIA 2016

Testimoni de l’ENJH celebrat a Múrcia el primer cap de setmana

d’octubre de dos mil setze

Única. Amb aquest adjectiu sovint descrivim l’experiència de Lourdes. I la considerem com a única perquè hi convergeixen una sèrie de factors que fan que sigui així. Factors com l’alegria, l’amistat, l’amor, l’esforç, la dedicació, l’entrega, la companyonia, la recompensa inesperada i immerescuda, però alhora tant i tant gratificant, etc. fan que viure l’hospitalitat a Lourdes sigui molt i molt especial.

Però, què passaria si ens quedéssim tots aquests dons, aquestes joies per a nosaltres mateixos? Ser hospitalari implica entregar-se, donar-ho tot i en aquest sentit no hi cap l’egoisme i, per tant, no podem tancar tot allò que ens aporta com si fos únicament nostre perquè si ho féssim trairíem l’esperit de Lourdes. Així, doncs, el que toca fer amb tot allò positiu que ens aporta Lourdes és exterioritzar-ho, compartir-ho perquè els altres també en puguin ser partícips i, alhora, el coneixement, la fe, la voluntat i l’amor d’un mateix puguin créixer i enfortir-se.

Tenim un primer estadi de compartició en l’entorn immediat, en els que coneixem i amb els quals compartim coses, però no seria també positiu compartir-ho amb algú que és lluny, que té poc a veure amb nosaltres i que (gairebé) no coneixem? És en aquest moment quan té sentit participar en l’Encuentro Nacional de Jóvenes Hospitalarios (ENJH), una trobada d’hospitalaris jóvens i no tan jóvens que se celebra cada any en alguna ciutat diferent de l’estat espanyol.

Enguany hem participat en l’ENJH que s’ha celebrat a Múrcia durant el primer cap de setmana d’octubre i ha sigut una oportunitat per compartir la nostra vivència amb altres persones que com nosaltres dediquen un temps a entregar-se a qui els necessita. Durant els dos dies i mig que ha durat la trobada hem pogut conèixer la ciutat de Múrcia i gaudir de la gastronomia típica de la zona, hem mostrat a la societat qui som i què fem, hem resat, especialment pels malalts, per les famílies, pels pelegrins i pels hospitalaris, i hem pogut gaudir de l’adoració del Santíssim, hem après sobre la misericòrdia i l’amor de Déu gràcies a les dinàmiques i la catequesi que se’ns va impartir des de l’hospitalitat i la diòcesi murcianes, ens hem trobat amb companys que des d’altres pobles i ciutats viuen l’hospitalitat i hem conegut les experiències personals, les tradicions i les motivacions que els porten any rere any a viatjar fins al Pirineu occità per servir, per entregar-se, per fer-se petit davant de la magnificència de l’amor sempre present en aquell racó de món. Al mateix temps, trobar-nos ens ha permès conèixer altres realitats i experiències hospitalàries que, indubtablement, ens ajudaran en el creixement i la millora personals i també del desenvolupament del grup jove de l’hospitalitat tarragonina.

A Múrcia ens hem sentit acollits com si fóssim a casa nostra, tractats com a germans i acompanyats en tot moment, realment ens hem sentit part de “l’hospitalitat  cartagenera”. I passada la trobada de Múrcia només ens queda desitjar poder assistir l’any vinent a la Rioja, perquè participar d’aquestes trobades suposa conèixer, compartir, créixer, aprendre i ensenyar, donar el que tens i saps i rebre de persones de totes les edats que viuen a centenars de quilòmetres, pensen de manera similar o diferent, estudien una gran diversitat de coneixements, actuen i es relacionen de maneres molt diverses que poden convergir o divergir de la pròpia, però que s’entreguen als malats per amor a l’altre i per amor al Pare i a la Mare.

Maria Herrera i Brulles. Jove de l’hospitalitat de Tarragona.